Jo sóc valencià
Aquest article l’escriuré en valencià, la meua llengua, la llengua amb la que el meu cap pensa, la llengua amb la que m’han educat, la llengua de ma casa i del meu poble. Eixa llengua que hui queda muda.
(Pregue que si faig alguna falta d’ortografia em disculpeu).
No parle mai de política, odie la política, tant d’un color com d’altre.
Hui és un dia trist per als valencians. No per als valencians que es senten catalans, per a mi eixos no són valencians. No per als valencians que no intenten parlar valencià, estos tampoc són valencians. Per a mi són valencians els que defenen que parlen valencià i es senten orgullosos de viure i defendre la Comunitat Valenciana i no cap altra història. Per a nosaltres els valencians hui ens han tallat un canal de comunicació important.
Jo sóc dels que sempre que entra en Valéncia en una tenda o bar diu “Bon dia” i si em contesten en castellà canvie per educació. Jo sóc dels que si que veia Canal 9 i sentia Radio 9 tots els matins, encara que estiguera manipulada a mi m’agradava sentir les noticies en la meua llengua i saber el que passava prop de mi. No com els que sempre han criticat #RTVV i ara són fans. Jo sóc dels que es senten valencians i pensen en valencià. I mai reconeixerà cap altra llengua com la seua.
Estic trist perque els politics ens tanquen aquesta via de comunicació en valencià…
Perque altres valencians no defenen el valencià com a valencià…
Perque a les escoles cada vegada s’estudia menys valencià…
Perque pense que estem oblidant la nostra llengua…
Per això cada vegada que entre a una tenda o bar diré BON DIA!